Quina diferència hi ha entre els hispans i els llatins?
Independentment de qualsevol altra preferència personal perquè les definicions del diccionari solen ser diferents, cap dels termes ha de ser universalment utilitzat per excloure l'altre.
Sumar-se al debat sobre quin terme es considera correcte és que depenent de qui feu, probablement obtindreu una definició diferent.
Una de les raons d'aquesta falta de claredat és que qualsevol paraula que s'utilitzi per identificar una persona com a part d'un grup gran pot ser tant subjectiva com una qüestió d'elecció, fins i tot quan hi ha una definició concreta.
Quin terme es considera correcte en els negocis (i privats)? Això depèn del destinatari i de la preferència individual de la persona a qui dirigeix.
Enquestes i estudis realitzats sobre el tema de llatí vs. hispà, conflictivament substancialment, que és difícil conèixer les preferències personals de les persones en una altra cosa que no sigui una escala àmplia i poc fiable. Per aquest motiu, s'ha de tenir cura de ser sensibles en l'entorn empresarial quan es refereix a qualsevol persona que parli espanyol per qualsevol terme.
Es pot demanar l'origen d'una persona, però no la seva raça
En cas de dubte, és millor demanar-li a algú com els agradaria referir-se que assumir que sabeu millor.
Una manera de plantejar la pregunta és simplement preguntar: "sou d'origen hispà o llatinoamericà?"
Mai preguntis "quina raça ets tu?" perquè cap dels dos termes descriu una carrera i, en algunes situacions, fer aquesta pregunta al lloc de treball pot ser fins i tot il·legal i pot exposar-lo a la responsabilitat potencial sota les lleis contra la discriminació .
També mostra una manca de sensibilitat cultural a les persones.
La definició d'hispà
És important entendre que la definició d'hispà (i llatí) varia molt depenent de la font que utilitzeu. Alguns diuen que "hispans" es refereixen a la raça, però això no és cert. El govern dels EUA distingeix específicament el llatí hispà i llatí per definir les regions d'origen i no la raça d'una persona.
L'Oficina del Cens dels EUA també concorre que els hispans es refereixen a la regió, no a la raça, i utilitza el terme per descriure qualsevol persona, independentment de raça, credo o color, els orígens són d'origen mexicà, porto-riqueny, cubà, central o sud-americà , o d'algun altre origen hispànic. Les àrees conquerides pels espanyols van ser considerades part d'una regió anomenada originalment Hispània, que és on es pot derivar el terme "Hispà".
L'Oficina de Gestió i Pressupost combina els dos orígens en un mateix grup, però encara defineix "hispà o llatí" com "una persona de Cuba, mexicà, puertorriqueño, sud o centroamericano, o d'una altra cultura o origen espanyol, independentment de la raça".
Atès que pot ser bastant difícil saber quin terme utilitzar, una major èmfasi ha de ser en quins termes no s'ha d'utilitzar; és a dir, aquells termes que sempre es consideren políticament incorrectes.
És "chicano" acceptable?
Això depèn en gran mesura de l'individu. Gairebé de manera universal, la paraula "chicano" ha estat considerada inacceptable i pot considerar-se derogativa per alguns individus. El terme, primer destinat a degradar-se, no va ser encunyat per gent mexicana, sinó per blancs i altres races. Es va referir a persones d'herència mexicana però es pretenia ser irrespectuós, etiquetant als mexicans com una classe inferior en la societat.
No obstant això, fins i tot aquest terme no té regles dures i ràpides, ja que molts mexicans-americans abracen amb orgull aquest terme. L'actor Cheech Marin és un exemple d'un mexicà-americà que identifica públicament com a chicano, igual que l'ex representant estatal de Texas, Paul Moreno.
Chicano Punk, un lloc web creat com a projecte per a una classe d'Estudis Americans de Cultures / Chicano, concedeix que els orígens de 'Chicano' estaven destinats a ser de naturalesa despectiva, però continua elaborant un punt important, que també pot tenir un significat molt positiu i poderós per als altres:
Socialment, el Moviment chicano va abordar el que percebia com estereotips ètnics negatius dels mexicans en els mitjans de comunicació i la consciència nord-americana. El moviment chicano és de vegades anomenat La Causa (La Causa).
Els termes Mexicanos i Xicans precedien l'etiqueta chicana, però tots tenien el mateix significat. I, mentre alguns mexicans-americans se senten còmodes d'identificar-se com Chicano, altres no ho són. Tret que sigui mexicà-americà, o si la persona que s'identifica com es va declarar d'una altra manera, no feu servir Chicano.
El 2012, Huffington Post va escriure un interessant article sobre l'evolució de la terminologia i va assenyalar que:
Francisco P. Ramírez, encara que el setmanari "El Clamor Público" de Los Angeles, va proposar el terme "la raça" per denotar californians mexicans. Altres autodidentificadors van ser la població, la població Califòrnia i la nostra raça espanyola. Richard Griswold del Castillo, però, va assenyalar que, a la cultura mexicana a Califòrnia, "l'ús creixent de" La Raza "com a terme genèric en la premsa en espanyol era una prova d'un nou tipus de consciència ètnica".
Dit d'una altra manera, si el terme "chicano" és una font d'orgull o una paraula que cal evitar pot dependre una mica de com un individu en particular sent.
Punts importants per recordar
Ser culturalment alfabetitzat no és necessàriament el mateix que culturalment sensible. En cas de dubte, pregunteu perquè individualment, persones de tots els àmbits de la vida poden identificar-o volen identificar-se de manera contrària a les etiquetes mainstream. De fet, simplement etiquetar qualsevol persona per qualsevol motiu pot considerar-se ofensiu i innecessari, especialment si s'utilitza per estereotips o per a altres propòsits divisius.
La diferència entre llatins i hispans:
- El llatí es refereix a països (o cultures) que abans estaven sota el domini romà. Això inclou Itàlia, França, Espanya, etc. Els brasilers es consideren llatins però no es consideren hispans.
- L'hispà descriu cultures o països que abans estaven sota el domini espanyol (Mèxic, Amèrica Central i la major part d'Amèrica del Sud, on l'espanyol és la llengua principal).
En llatí americà-anglès, el llatí s'ha equiparat amb l'hispà i sovint s'utilitza indistintament sense ofendre, tot i identificar dos orígens diferents, però cap terme no s'ha d'utilitzar per descriure una raça. Addicionalment:
- Llatí: quan es refereix al gènere neutral, identificant homes i dones, utilitzeu llatí.
- Llatina: quan es refereix específicament a les dones, utilitza Llatina.